Potser per l'emotivitat de la pel·lícula i la inevitable empatia que provoca, he decidit explicar-vos la història del nostre començament.
La +Irene i jo no ens havíem vist mai. Ens coneixíem a través d'internet, i li vaig proposar que per celebrar el meu aniversari me la enduria en moto, i sorprenentment va dir que sí.
Era una Suzuki GS 500 blava, i jo no havia dut mai un paquet a fer corbes (evidentment no li vaig dir), la vaig recollir a Barcelona, vam fer un cafè i vam sortir. Ella no sabia on ens dirigíem, i així vam anar per la Collada de Tosses fins Puigcerdà, on vam dinar. Mentre acabàvem van començar a caure quatre gotes, de manera que vam marxar. La meva idea era anar a Andorra la Vella, però entrant per França, per despistar.
No només va ploure, i molt, ademés hi havia una boira que no veien tres en un burro... de fet no es veia ni el burro!
Per sort al passar pel túnel que ens evitava el Pas de la Casa vam deixar enrere l'aigua i la boira i vam poder gaudir de la nostra primera escapada a Andorra, que després acabaria sent una tradició per nosaltres (tot i que he re reconèixer que la vista des de dalt deixant enrere la boira havia de ser espectacular).
Llavors vaig pensar que si amb aquest començament la cosa sortia bé, havia de sortir molt bé i d'aquí a poc ens casarem. Des de llavors hem compartit milers de kilòmetres amb moto, és un element que ens acompanya i defineix. I no hi ha com compartir-ho amb qui t'estimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada