La Sort i el Destí

Fa una estona m'he acabat el llibre "La sort del meu destí", de l'Isidre Esteve. Un llibre en què parla bàsicament de dues coses: el Dakar i la seva lesió de medul•la.

El llibre m'ha transmés dues coses.
La primera, més ganes de visitar l'Àfrica, tot i que visiti potser la part més europea i turística, però serà l'Àfrica, darrere del maquillatge que pugui portar, visible a qui vulgui mirar-la a la cara.

La segona, la més important, com afrontar la vida. El mateix que estic veient cada dia que veig la meva mare. " Que la vida no et prengui el somriure", diu el llibre. I ella ho fa. Sense teatre, sense grans històries, ella somriu, amb sinceritat.

Sort i Destí. La Sort, lligada al caos, l'atzar, l'imprevist, i el Destí, per uns un guió immutable, per mi més aviat un objectiu, una direcció, un far llunyà al que dirigir-se. Hi ha qui diu que la sort es busca. Però si alguna cosa estic aprenent és que el que es busca, amb la sort jugant a favor o en contra, és el destí. I suposo que això la fa somriure. Saber que digui el que digui la sort, ella és la única que decideix el seu destí.