Ara o Mai: El dia després

Ja han passat les eleccions, i aquests són els resultats, segons les dades oficials, amb una aclaparadora participació del 77'5%, que no permet parlar de majoríes silencioses.

Ara o Mai: La Trinxera

Les grans conquestes es guanyen trinxera a trinxera. Demà sortim a la conquesta de la trinxera que trencaria les files del nostre oponent. La que podria començar la nostra gran conquesta. Demà sortiré al matí i correré tant com em permetin els meus peus cap a la trinxera que tenim davant. I ho faré duent la bandera d'aquells que s'han movilitzat any rere any mentre jo em quedava a casa.

Aquesta nit, però, he de dormir a la nostra, i m'envaeixen diferents sentiments.

Impaciència. Per què demà farem història.

Orgull. Per què sé que busco un futur millor, també per els que no volen que hi arribi.

Valentia. Per què no m'espanta el que puguin fer per impedir-m'ho.

I por. Per si quan arribi el vespre i miri al meus costats no en som prous.

Per això avui escric això. Per què els que demà sortiu a conquerir la trinxera sapigueu que seré al vostre costat.

Ara o mai: Les tres víes: Submissió, la Via Morta o Independència

Diumenge són probablement les eleccions més importants que hi ha hagut a Catalunya des de l'inici de la democràcia. Tot i que es presenten com a eleccions ordinàries al Parlament, ningú dubta del seu caràcter plebiscitari (quasi refrendant) de les mateixes. Per exemple, fa uns dies se'm va preguntar "votaràs si o no?" no importa la formació. El que importa és quina opció de país es vota. Provaré d'explicar què és el que cada formació defén com a país.

Ara o Mai: La Editorial

Avui, com ja va passar amb el cas de l'Estatut, la premsa catalana (no tota, però prop d'un centenar de publicacions físiques i digitals) fa un editorial conjunt. El copio a continuació.

Ara o Mai: La Campanya

Ahir va succeïr un fet tan extraordinari com vergonyós. La Junta Electoral Central va obligar TV3 a "compensar" els partits unionistes per haver cobert una manifestació independentista que va aplegar entre milió quatre-centes mil i dos milions de persones la passada diada (enllaç).

La manifestació va ser notícia per mèrits propis. Per quart any consecutiu es va produir una movilització massiva (com a mínim el 20% de la població del país hi era) a favor de la independència, fet sense precedents a la història europea. Però no convenia a PP, C's i PSC, que van decidir presentar recurs a la junta electoral provincial, que es va desestimar (enllaç), fet davant el qual PP i PSC van elevar la reclamació a un terreny més favorable, la Junta Electoral Central, que sí va fallar a favor seu (enllaç).

Per moltes hores de mítings que obliguin a emetre no és possible "compensar" una realitat que no convé (o potser sí, caldrà veure quin rèdit li treuran a aquesta situació els tres partits en les properes eleccions generals) per motius electoralistes. No es pot negar la realitat només per què no es té la voluntat de reaccionar davant d'ella. I precisament per què no es vol tractar d'una realitat molt incòmoda per uns quants s'ha engegat una gegantita campanya.

Ara o Mai: ¿Qué está pasando en Catalunya? Respuestas de un madrileño en Barcelona - elsituacionista

Avui volia fer un altre escrit, però m'he trobat amb aquest enllaç i l'he trobat tant interessant que penso que prou val que l'inclogui aquí.

L'article original és en aquest enllaç, del bloc www.elsituacionista.org i publicat per Fernando Díaz. He provat de mantenir el format i els enllaços, ja que no he trobat la manera d'incrustar directament la seva entrada.

Moltes gràcies per les teves paraules.

Ara o mai: Centre i Perifèria

Avui volia fer un altre escrit, parlant d'un altre tema, però he vist que encara no he parlat d'un aspecte molt important. Què motiva aquest moviment independentista?

És una conjunció de moltes coses, al meu parer, i provaré de agrupar-les per poder tenir una visió global i no barrejar naps i cols.

Ara o Mai: Parlem de Números

Un dels eixos sobre el que es fa girar el (per altra banda poc) debat sobre la independència de Catalunya és la seva viabilitat, sovint lligada a la relació amb Europa. És possible una Catalunya independent? dins d'Europa? I fora? Cóm?

Ara o Mai: Manipulació, Corrupció i Independència

Un mantra que es repetiex molt sovint quan es parla d'independència és dir que tot el moviment independentitsta és fruit de la manipulació dels catalans perpetrada per Convergència i Unió (sovint es personifica en Mas) per tapar la seva corrupció.

Ara o Mai: Les pensions

Fa poc (en aquesta entrada) vaig dir que parlaria de política. Volia fer la primera parlant de respecte, i de cóm n'és de fàcil perdre'l quan es tracten aquests temes, però és millor parlar de coses útils. Així que començarem per un dels primers punts que sempre es qüestiona (ja sigui per interés o com a advertència) d'una hipotètica Catalunya independent. Què passarà amb les pensions?

Sacrificis necessaris

Sempre he pensat que la millor manera de perdre amics és parlant de política, i és una política (perdoneu el joc de paraules) que normalment aplicava, tant a les xarxes socials com a la vida real.