Fins sempre, 2015

Ja només li resten unes hores a l'any, i sembla que s'hagi de dir quelcom solemne. Jo em limitaré a repetir les paraules de la +Irene.

Adeu 2015!

Ens has fet suar la cansalada, has sigut intens, positiu i negatiu. Ens has portat als limits, però el teu temps s'ha acabat.

Ara arriba el teu company, el 16, i desitjo que tot alló que no t'ha donat temps de fer, ho pugui fer ell. 

Bon any minyons!!! 

Q

Abans que res he de demanar disculpes. Per què ja fa molt que no escric res aquí, i no és que no hi hagi coses a dir, sinó que amb més temps passa més difícil es fa trobar el moment i el tema per trencar el silenci. Aquesta és una entrada que volia fer a mitjans de setembre, ja fa més de 2 mesos, i és tan bona com qualsevol altra.

Q? Quin nom és Q? Bé, ara ho explico. No fa massa vaig fer anys, 39 per ser exactes, o millor dir Quasi Quaranta, en un any en què han passat força coses, i totes elles força importants. A demés, per tots aquells que tingueu criteri televisiu i hageu vist Star Trek, la nova generació sabreu que Q és un personatge omniscient que sempre feia més interessants els capítols en què apareixia. Així doncs, em va semblar oportú aquest títol per fer un petit balanç vital, no sigui que després m'arribi la crisi dels 40.

Ara o Mai: El segon trencament

Ahir el President Mas va haver d'anar a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acusat per la Fiscalia General de l'Estat i pel col·lectiu d'extrema dreta Manos Limpias.

Tot això respon a l'estratègia del PP de criminalitzar tot el procés independentista, venent-ho com si només busquessin el compliment de la llei. Evidentment no és així, ja que és el Govern Espanyol amb majoria absoluta del PP qui dicta la llei a la seva conveniència i fa i desfà amb la justícia segons cregui oportú.

Ara o Mai: El dia després

Ja han passat les eleccions, i aquests són els resultats, segons les dades oficials, amb una aclaparadora participació del 77'5%, que no permet parlar de majoríes silencioses.

Ara o Mai: La Trinxera

Les grans conquestes es guanyen trinxera a trinxera. Demà sortim a la conquesta de la trinxera que trencaria les files del nostre oponent. La que podria començar la nostra gran conquesta. Demà sortiré al matí i correré tant com em permetin els meus peus cap a la trinxera que tenim davant. I ho faré duent la bandera d'aquells que s'han movilitzat any rere any mentre jo em quedava a casa.

Aquesta nit, però, he de dormir a la nostra, i m'envaeixen diferents sentiments.

Impaciència. Per què demà farem història.

Orgull. Per què sé que busco un futur millor, també per els que no volen que hi arribi.

Valentia. Per què no m'espanta el que puguin fer per impedir-m'ho.

I por. Per si quan arribi el vespre i miri al meus costats no en som prous.

Per això avui escric això. Per què els que demà sortiu a conquerir la trinxera sapigueu que seré al vostre costat.

Ara o mai: Les tres víes: Submissió, la Via Morta o Independència

Diumenge són probablement les eleccions més importants que hi ha hagut a Catalunya des de l'inici de la democràcia. Tot i que es presenten com a eleccions ordinàries al Parlament, ningú dubta del seu caràcter plebiscitari (quasi refrendant) de les mateixes. Per exemple, fa uns dies se'm va preguntar "votaràs si o no?" no importa la formació. El que importa és quina opció de país es vota. Provaré d'explicar què és el que cada formació defén com a país.

Ara o Mai: La Editorial

Avui, com ja va passar amb el cas de l'Estatut, la premsa catalana (no tota, però prop d'un centenar de publicacions físiques i digitals) fa un editorial conjunt. El copio a continuació.

Ara o Mai: La Campanya

Ahir va succeïr un fet tan extraordinari com vergonyós. La Junta Electoral Central va obligar TV3 a "compensar" els partits unionistes per haver cobert una manifestació independentista que va aplegar entre milió quatre-centes mil i dos milions de persones la passada diada (enllaç).

La manifestació va ser notícia per mèrits propis. Per quart any consecutiu es va produir una movilització massiva (com a mínim el 20% de la població del país hi era) a favor de la independència, fet sense precedents a la història europea. Però no convenia a PP, C's i PSC, que van decidir presentar recurs a la junta electoral provincial, que es va desestimar (enllaç), fet davant el qual PP i PSC van elevar la reclamació a un terreny més favorable, la Junta Electoral Central, que sí va fallar a favor seu (enllaç).

Per moltes hores de mítings que obliguin a emetre no és possible "compensar" una realitat que no convé (o potser sí, caldrà veure quin rèdit li treuran a aquesta situació els tres partits en les properes eleccions generals) per motius electoralistes. No es pot negar la realitat només per què no es té la voluntat de reaccionar davant d'ella. I precisament per què no es vol tractar d'una realitat molt incòmoda per uns quants s'ha engegat una gegantita campanya.

Ara o Mai: ¿Qué está pasando en Catalunya? Respuestas de un madrileño en Barcelona - elsituacionista

Avui volia fer un altre escrit, però m'he trobat amb aquest enllaç i l'he trobat tant interessant que penso que prou val que l'inclogui aquí.

L'article original és en aquest enllaç, del bloc www.elsituacionista.org i publicat per Fernando Díaz. He provat de mantenir el format i els enllaços, ja que no he trobat la manera d'incrustar directament la seva entrada.

Moltes gràcies per les teves paraules.

Ara o mai: Centre i Perifèria

Avui volia fer un altre escrit, parlant d'un altre tema, però he vist que encara no he parlat d'un aspecte molt important. Què motiva aquest moviment independentista?

És una conjunció de moltes coses, al meu parer, i provaré de agrupar-les per poder tenir una visió global i no barrejar naps i cols.

Ara o Mai: Parlem de Números

Un dels eixos sobre el que es fa girar el (per altra banda poc) debat sobre la independència de Catalunya és la seva viabilitat, sovint lligada a la relació amb Europa. És possible una Catalunya independent? dins d'Europa? I fora? Cóm?

Ara o Mai: Manipulació, Corrupció i Independència

Un mantra que es repetiex molt sovint quan es parla d'independència és dir que tot el moviment independentitsta és fruit de la manipulació dels catalans perpetrada per Convergència i Unió (sovint es personifica en Mas) per tapar la seva corrupció.

Ara o Mai: Les pensions

Fa poc (en aquesta entrada) vaig dir que parlaria de política. Volia fer la primera parlant de respecte, i de cóm n'és de fàcil perdre'l quan es tracten aquests temes, però és millor parlar de coses útils. Així que començarem per un dels primers punts que sempre es qüestiona (ja sigui per interés o com a advertència) d'una hipotètica Catalunya independent. Què passarà amb les pensions?

Sacrificis necessaris

Sempre he pensat que la millor manera de perdre amics és parlant de política, i és una política (perdoneu el joc de paraules) que normalment aplicava, tant a les xarxes socials com a la vida real.

Feng Shui

Ja fa temps vaig conèixer una noia que em va dir que el Feng Shui diu que s'ha de treure allò que és vell per permetre entrar allò que és nou. Irònicament el maiteix principi se li va aplicar a ella, però això és una altra història. L'important és que tenia raó.

De tornada

Es pot dir que aquests díes estem de tornada. De tornada, de fet, a la vida normal. Després dels casaments, la operació que va anar molt bé (gràcies per preguntar) toca tornar.

Volar

Ahir la +Marina es va casar. Una altra gran, gran, GRAN aventura que comença, o millor dit que continua, per què la seva aventura amb el +Camilo ja fa temps que funciona.

Respirar

Fa poc us ho deia, la +Irene ha trobat una feina, i jo també tinc notícies de la meva, la nova, és clar, i que ara mateix no diré, i no per què pensi que això porta mala estrugança i que farà que tot se'n vagi en orris. Senzillament, ara no toca (coff!). I aquesta no és la única cosa important que ha passat, ni que passarà en el propers díes.

Felicitats!

Tots coneixeu les meves aventures laborals, ja fa uns quants mesos que les vaig explicant aquí amb més o menys detall. Avui, però, no és de mi de qui toca parlar. Avui toca parlar de la +Irene.

Curses de veritat

Tothom que em conegui sabrà que m'agrada portar una mica la contrària. Buscar allò que no és corrent. Digueu-li cridar l'atenció, si voleu. Aquest passat cap de setmana hi va haver una cursa extraordinària, i no, no ha estat la cursa de +MotoGP, ha estat una més especial. les 24 Hores de Montmeló.

Coses pendents

Ja fa molt que no publico res, i mira que quan vaig començar el bloc em vaig proposar fer-ho cada dos o tres díes. Per sort després vaig decidir fer-ho cada cop que tingués alguna cosa interessant a dir, i ara em trobo en una situació estranya, i no per què no hi hagi coses interessants a dir, ni per què sigui el moment de donar per tancada l'aventura (aquest és un debat interessant, de totes maneres), sino per què en els darrers díes m'he vist envoltat d'una voràgine que no em deixa continuar amb el ritme que volia, cada cop em trobo que tinc una muntanya més gran de coses pendents.

Fi de cicle

Avui és 1 de Juliol. Fa exactament un any la +Irene i jo vam entregar les claus de El Ratpenat, en un dels moments més dantescos que he viscut. Al dia següent començava a treballar a Swissport, on fa uns minuts ha finalitzat el meu contracte.

Treva

Fa dies que no penjo res. No és, ni molt menys, que s'hagi acabat l'aventura. Potser podríem dir que estem en un moment de treva.

Not a test

Avui per fi he tingut notícies de la feina. No oficials, és clar, per què tot i que el document sí que es podria dir que ho era, aquest no anava dirigit a mi. Es tracta d'una planificació del mes que ve.

Dia 12 - l'homenatge

Dia 12 - Casa
249 km - 2171 acumulats
55'32€ (27'57€ benzina, 27'75€ menjar) - 606'66€ acumulats

Ara sí, ja hem tornat. Hem acabat el viatge amb un homenatge. I evidentment havia de ser a Andorra. I per què? Què té Andorra que la fa tan especial?

Dia 11 - una trucada

Dia 11: Andorra la Vella
214 km - 1922 km acumulats
140'55€ (12'89€ benzina, 30€ hotel, 69€ entrades, 28'66€ menjar) - 551'34€ acumulats

Dia 10 - la tornada

Dia 10: Casa
0 km - 1708 km acumulats
0€ - 471'19€ acumulats

Avui encara és un dia de pausa, i és bo. Posem la casa en ordre, i anem preparant en terreny per quan tornem, d'aquí a poc, per què encara hem de tornar a sortir. I crec que és bo per què no només és la casa la que anem preparant. Ens preparem nosaltres.

Dia 8 - Un dia a les curses

Dia 8: Casa
66 km - 1708 km acumulats
110'98€ (100€ entrades, 10'98€ menjar) - 471'19€ acumulats

Avui no havia de ser aquí, havíem pensat anar a un altre lloc, però ja hem jugat molt amb la meteorologia, i fins avui ens ha sortit bé, així que hem pensat que seria millor no forçar la màquina. Queden díes per davant per fer-ho bé. I per poc que ens conegueu ja sabreu on volem anar.

Dia 7 - la prèvia

Dia 7: Bigues i Riells
179 km - 1642 acumulats
26'29€ (17'79€ benzina, 8'50€ dinar) - 370'21 acumulats

Avui hem tornat a casa. Ha estat una setmana fora. Però no és el final del viatge. És la preparació pel que ens queda per davant.

Dia 6 - Macarrons

Dia 6: Salou
244 km - 1463 acumulats
32'50€ (16€ benzina, 16'50€ dinar) - 343'92€ acumulats

Sabeu què és el dolent d'estar de viatge? No estar a casa. Sí. Exactament el que defineix un viatge és precisament el principal punt en contra.

Dia 5 - Long Way Back

Dia 5: Mirambel
162 km - 1219 acumulats
90'41€ (10'01€ benzina, 40€ hotel, 36'40€ menjar, 4€ entrades) - 311'42€ acumulats.

Ahir gairebé no hi havia connexió a internet al nostre racó de món, així que la entrada arriba amb un cert retràs. Ahir vam batre el rècord de díes seguits de viatge. Fins llavors mai havíem passat de 4. Curiosament estem fent pocs kilòmetres en comparació a altres viatges. I collons cóm l'estem aprofitant!

Dia 4 - la patria chica

Dia 4: Terol
45 km - 1057 acumulats
72'95€ (38€ hotel, 34'95€ menjar i altres compres) - 221'01€ acumulats.

Per fi a Terol, la patria chica de la +Irene. Fa temps que volia visitar-la, però venir és sacrificar un dia per arribar i un altre per tornar, i això sempre ens tirava enrere. Però ara sí. Ja ho hem visitat.

Dia 3 - família

Dia 3 : València
364 km  - 1012 acumulats
29'29€ (27'44€ benzina, 1'85 menjar) - 148'06€ acumulats.

El +Sergi no va poder venir al meu casament, vam intentar portar-li el casament per internet, però no el vaig poder abraçar. Fins avui.

Dia 2 - el descobriment

Dia 2: Albarracín
173 km - 648 Acumulats
49'55€ (10'50€ benzina, 39'05 menjar) - 118'77€ acumulats.

Ahir vaig fer una entrada. Però no em va convèncer, així que he decidit no fer cròniques fins que estigui a casa i pugui posar fotos, mapes... i aquella entrada ha tornat al purgatori dels esborranys. Ara sí, el que hauria d'haver estat.

Dia 1 - Pau

Avui ha estat el primer dia després de la celebració. Ha estat un dia molt intens, no puc dir perfecte per què hi va faltar gent que volia ser-hi i que jo volia que hi fós, però sí ha estat molt intens. Si voleu un consell, no comenceu el viatge just després de la celebració. Deixeu un temps per assaborir-ho tot i recordar-ne i disfrutar-ne els detalls.

Dia 1: Barcelona - Albarracín
475 km
69'92€ (peatges 9'50€, menjar 37'10 €, benzina 23'32€)

2 hores per la hora H - Corresponsals

Com a arquitecte m'encantava trepitjar obres. Reaccionar als imprevistos amb allò que tens al teu abast. Alguns reconeixereu aquell punt de satisfacció.

4 hores per la hora H

A aquestes alçades ja he de parlar de la hora H. Ja estem a sobre, i estic sorprenentment tranquil. Potser per què ahir va ser esgotador, però he dormit millor.

12 hores per al dia D - Canvis de darrera hora

Avui ha estat un dia intens. Ens hem casat. I en petites dosis ho hem celebrat. Com sempre, però, ens hem trobat amb canvis de darrera hora.

2 díes per al Dia D - Time's up!

Ja està. S'ha acabat. Aquesta situació em recorda les que es vivien a la Facultat, segur que el +Gerard ho recorda. Aquell moment abans de l'entrega en que ja ho has enviat tot a imprimir i les fotos a revelar, i només queda portar-ho tot i esperar.

3 díes per al Día D - Distància de seguretat

Avui us penso donar el primer consell per els que algun dia us caseu: caseu-vos en diumenge. Ara us explicaré el per què.

4 díes per al dia D - El terreny de joc

Ja queda molt poc, pel casament, per la festa, i pel viatge de noces. I donades les cirscumstàncies que ens han envoltat aquests temps sembla que el més correcte és deixar clar quin és el terreny en el que ens mourem.

5 díes per al dia D - El Darrer Cop

Si fa dos díes ja parlàvem d'una frase   recurrent, avui li toca el pas a una altra, i aquesta sí he he reconèixer que jo també la he fet servir més d'un cop.

6 díes per al Dia D - Do It Yourself

Una de les coses que trobareu en tots els casaments als que aneu són els detalls que els mateixos nuvis realitzen per als seus convidats, ja sigui per aportar alguna cosa personal i diferent, o per estalviar-se uns calerons.

7 díes per el Día D - Els nervis.

Avui és dissabte, d'avui en vuit estarem celebrant el nostre casament. I si fins ara el temps ha anat molt de pressa, ara és quan tothom diu que anirà lent.

Viatge al desconegut

Fa una sus mesos que va començar aquesta aventura. Quan li vaig demanar a la +Irene que es casés amb mi. Crec que aquell va ser el darrer acte realment planejat. A partir d'allà tot ha estat un viatge cap al desconegut.

Aspectes tècnics

Avui queden ja només dues setmanes per la celebració del casament, i ens trobem (encara) enllestint els detalls, que semblen no acabar mai, tant del casament com del viatge.

Ahir vaig decidir que el viatge acabaria a les curses de +MotoGP aprofitant que el +Team Suzuki Racing celebra la seva tornada a la competició oferint unes entrades a molt bon preu.

Paralelament, poc més tard i mentre entregàvem la darrera invitació que teníem pendent, una trucada ens avisa que tenim unes reserves pels primers díes del viatge. No us diré on, que ens coneixem i segur que deixaríeu de seguir el bloc ;). Aprofito per donar-te les gràcies, saps que era una zona que tenia ganes de conèixer.

Apa nois, us deixo, que he d'entrar a treballar, i hem de planificar unes rutes, parlar de la música del casament, i dissenyar una cosa per que la +Irene acabi les manualitats. I assegurar-me que tots els convidats ténen accés a l'esdeveniment del facebook i a l'àlbum compartit, ja que hi som, si no hi podeu accedir feu-m'ho saber.

Siau!

Què collons!

Avui anava a fer una entrada reflexiva, casi poètica, que s'havia de dir "Fent temps", però de sobte que pensat... què collons!

Canvi d'escala

Fins ara parlava dels diferents Checkpoints: Alpha, Bravo, Delta (sí, no hi va haver Charlie, coses del directe) i Eco. Tots ells tenien una cosa en comú, faltaven un nombre exacte de mesos per al dia D. Ara ja no medim el temps en mesos, ara ho fem en setmanes, o en díes.

De nervis i purpurina.

Doncs sí estimat lector, ja ha començat el compte enrere!
Abans de res, dir que avui em toca a mi , Irene, fer l'entrada.
El per qué del títol? Doncs com abans deia estem a 26 dies del gran dia i les papallones comencen a arribar a l'estòmac.
Jornades de telèfon quadrant agendes amb uns i altres, acabant detallets i manualitats, proves de vestit, perruqueria... En resum, tancant temes.
I tornant a les manualitats, és un món fascinant, podries no acabar mai, comences i no pots parar, qe si goma eva, suro blanc, pistola de cola termofusible.... Crec que després de la boda podria donar classes de manualitats varies, jajajajaja! (Per cert, continuo buscant feina, per si a algun dels nostres estimats lectors li sobra una feina).

Estic molt il.lusionada, tinc unes ganes boges de que arribi el dia, per gaudir-ho, que surti tot be, que la gent s'ho passi bé, i també, per que no dir-ho, tancar temes, com ja sabeu estan sent sis mesos massa intensos, massa acumulats i sempre és d'agrair que els temes es vagin tancant.

Bueno estimat lector, tinc la pistola de cola termofusible a punt, així que els meus deures em criden.

Salut i gas!

Checkpoint Eco - 1 mes per al Dia D

Fins aquí el temps es comptava en mesos. A partir d'ara el comptarem en díes. I ara ja comença a semblar que en són pocs.

Nous començaments

No és cap novetat que se m'acaba la feina, ni que no anirem al Marroc com teníem pensat. Tampoc és un drama. De fet és un nou començament. Així és com comença (un altre cop) la meva (nostra) gran aventura. Benvinguts.

Autèntic i Postís - Part 3: Respecte

No fa massa començava la discusió sobre els que es podien considerar motoristes autèntics i tota la resta. Si primer vam parlar dels Miquelets i després del fenòmen fan, avui toca parlar de respecte.

Autèntic i Postís - Part 2: Fans

Fa poc vam obrir el meló de quí és autèntic i quí no ho és al parlar dels Miquelets. Avui tocaré una derivada directa d'aquella entrada. Els fans. Quan em refereixo a un fan ho faig en el sentit més literal de la paraula, fanàtic, hooligan si ho preferiu.

L'aventura inesperada

Sé que avui tocava parlar d'una altra cosa (que tinc a la cuina, ja arribarà), és el que passa amb les coses inesperades. Segurament és això el que realment fa que una aventura sigui tal, fets inesperats que et treuen de la teva zona de confort i et descobreixen coses noves. Potser per això no duc GPS a la moto, i tan sovint veig fotos dels meus viatges en què estic mirant un mapa.

Autèntic i Postís - Part 1: Miquelets

En el món de les motos hi ha un debat recurrent, probablement irresoluble, en el que em vull mullar. Els autèntics motoristes (contra els postissos o falsos, que ningú s'ha cansat a buscar-los un nom).

La moneda

Aquests són díes en els que, vulguis o no, un s'ha de posar trascendent. Per què et cases, i llavors has de fer un llistat i quantificar les amistats. I cóm ho fas?

Contrastos

Ahir va ser un dia de contrastos. De moltes notícies, molt diferents i en molt poc temps.

La primera, que tots ja coneixeu és que per fi ens vam comprar el pis. Així culminava un procés que va començar fa uns dos mesos i que literalment ens va fer córrer a darrera hora per col·leccionar firmes.

Checkpoint Delta: 2 mesos per al dia D

Abans que res, per què sé que molts us ho esteu demanant. Si hi havia Checkpoints Alpha i Bravo, com és que aquest és el Delta? No hauria de ser el Charlie? Doncs la veritat, se'm va oblidar fer el Charlie, així que...

Avistament

Vertígen

Només em passa de vegades, però em passa. M'agafen atacs de vertígen. M'espanto i noto aquella sensació al pit, ja sabeu quina, sí, aquella. Em passa quan me n'adono del dia en que estem, i el poc que queda (d'avui en 8 serà el Checkpoint Delta, 2 mesos per el dia D), i no només pel casament, per totes les coses que estan passant.

El risc i l'aventura

Una de les constants amb les que ens estem trobant quan planeges un viatge al Marroc és el "vés amb compte". Motivat, potser, pel fet d'anar en moto durant una setmana per un lloc que no coneixes? No. De fet normalment va lligat a alguna referència a la massacre que hi va haver a Tuníssia.

Mullar-se de tant en tant

Es podria dir que tinc un grup motero, com quan Loquillo cantava allò de "tengo una banda... de rock & roll". Som "Els Ratpenats", en homenatge a El Ratpenat de Sant Andreu, al voltant del qual es va crear el grup.

No és un grup gran, poques vegades arribem a juntar més de mitja dotzena de motos, ni sortim gaire sovint (tot i que a tots ens ageadaria fer-ho), però hi ha una cosa de la qual n'estic francament orgullós.

La moda Low Cost

Queden menys de tres mesos pel nostre casament, i les novetats no paren d'arribar. La compra del nostre pis segueix endavant (us en parlava aquí). La compra en sí és low cost, una molt bona oportunitat. El problema? Segur que no ho diríeu mai.

Ja arriba la núvia!

Avui el marcador diu que ens queden 88 dies... Tota una eternitat..

Perdó, abans de res dir que avui la que està aquí darrera és la Irene, sí, jo, la núvia!

Com ja us ha explicat en Xavi ho tenim tot força avançat.
Jo des de principis de desembre ja tinc encarregat el vestit (Del qual, tot i que soni raro, ja no m'enrecordo molt bé). Va anar molt ràpid, intens, una experiència bonica.
També tenim restaurant, fotógraf, invitacions enviades i tot el necessari per fer els detallets que donarem als nostres convidats, que tots ells els considerem la nostra familia, tot i que no portem la mateixa sang.

Retirar-se a temps

Ahir vaig estar molt a prop de deixar córrer l'aventura (de fet part d'ella, només la destinació del viatge). Veníem de reservar amb la Irene una habitació d'hotel per la nostra Nit de Noces, i ens vam apropar a la terminal de +Grimaldi Lines al +Port de Barcelona per informar-nos sobre el ferri que ens duria a Tànger.

Hi havia dues opcions, així que un cop a casa (després de no veure el vaixell al port) vam decidir informar-nos per internet.

Compres, compres, compres

Fa poc us comentava que havia comprat un tratge, doncs avui tinc més notícies. Hem tornat de compres!

Una de cada

Avui ha estat un dia curiós (i mira que acaba de començar). Hem tingut una bona i una mala notícia. Ens han arribat les invitacions per fi impreses, però... no les podem enviar encara, no són el que esperàvem, així que les haurem de tornar a imprimir (després d'uns mínims ajustos)

Però no tot és això, just abans hem comprat les nostres aliances, i estem molt contents amb elles. Cada cop té més forma, això!

Checkpoint Bravo: 4 mesos per el dia D

Avui és el 6 de febrer. Exactament 4 mesos abans de la celebració del casament. És, doncs, hora de passar revista.

Seguint petjades al desert

Sé que no fa gaire (concretament en aquesta entrada) us deia que no m'identificava amb els aventurers que hi ha rondant per tots els racons del món, però he de confessar que avui m'he comprat un llibre d'un il·lustre motorista que va recórrer el desert.

No es tracta del tan mediàtic com controvertit Miquel Silvestre, ni va amb cap BMW, ni se'l pot seguir per internet, tot i que si hagués pogut fer vídeos pel YouTube haurien estat sens dubte espectaculars. És aquest que veieu a la foto.