Anys enrere passaves el dia sencer amb els amics, a l'escola, universitat, al sortir de festa... en aquell moment és molt fàcil. El temps que passes amb algú és la mesura de la teva amistat.
Ens fem grans i el joc es torna molt més sofisticat. El temps ja no és la mesura. És la moneda.
Quan vam començar l'aventura de El Ratpenat va haver-hi un canvi radical. Ni estava a prop de ningú, ni gairebé tenia temps per res. Va ser desconcertant, però vaig aprendre a valorar el temps (propi i aliè) en la seva mesura.
De sobte el +Gerard va decidir venir al nostre restaurant per celebrar trobades, i ens va acompanyar en les sortides en moto. El Víctor ens va visitar i va celebrar el seu aniversari amb nosaltres (per no parlar de la trucada que em va fer quan vam anunciar que tancaríem), el Parre va començar a venir a dinar i a acompanyar-nos en moto, el +Jordi , sempre atrafegat, també ens visitava per dinar, o els Manetes, que sempre ens van acompanyar (i encara ho fan ara).
Potser el més espectacular va ser el "Fridge Cleaning Operation", en què van venir tots, fins i tot el +Lluis des de Figueres (d'on són també el +Koper i la +Mireia) i el Ricardo.
Per això he après a valorar el fet que algú dediqui el seu temps a viatjar de matinada per acompanyar-te a veure castells en moto, o que et regalin el compartir un sopar en una hamburgueseria d'Andorra, o que vulguin passar una estona o uns díes al mas, o la trucada (o missatge) al assabentar-se d'una malaltia, o un senzill sopar a casa, o que facin una pausa a la feina per tenir una conversa intrascendent al costat de la màquina de cafès.
Aquesta és la moneda de l'amistat, i el millor és que quan es fa sevir enriqueix tothom que la comparteix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada