Autèntic i Postís - Part 2: Fans

Fa poc vam obrir el meló de quí és autèntic i quí no ho és al parlar dels Miquelets. Avui tocaré una derivada directa d'aquella entrada. Els fans. Quan em refereixo a un fan ho faig en el sentit més literal de la paraula, fanàtic, hooligan si ho preferiu.

No em refereixo als fans dels Miquelets, no tinc cap motiu per pensar que una persona que gaudeix dels llibres, xerrades, blocs i demés d'un Miquelet gaudeixi de la moto d'una manera menys genuïna que qualsevol altra persona, tot i que recomano deixar anar el nom d'un d'ells en qualsevol conversa per veure cóm s'anima.

Em refereixo als fans de certs fabricants de motos. Fins fa no tant aquest fenòmen passava gairebé exclusivament en alguns usuaris de +Harley-Davidson, però que des de la brillant campanya de màrqueting de +BMW
és molt més exagerat entre els usuaris de la fàbrica de motors bàvara.

Què és el que els exclou de forma fulminant del selectre grup dels motoristes autèntics? De fet ells mateixos s'exclouen, per què diferencien entre nosaltres (ells) i tota la resta (nosaltres).

Per exemple, a mi ja em costen de digerir les concentracions d'una sola marca, però arribar al punt que les altres motos hagin d'estar en un tancat i no puguin circular entre les tendes de campanya em sembla insultant i no m'entra al cap que algú pugui anar i acceptar aquest tracte, de fet si ho fa es mereix ser ell qui es quedi al tancat i no la pobre moto, que no en té pas cap culpa.

Un altre detall extremadament molest és el fet de només saludar-se entre ells, una ximpleria, ho sé, però no puc amb això (de fet ja m'extendré més a la tercera part). Així com la absoluta certesa que les millors motos (per no dir les úniques bones) són les que fabrica la seva marca. O la pressa repentina que els entra quan els avança en el meu cas una +Suzuki. Recordo un dia anant a Reus per l'autopista que ens vam trobar un grup de Harleys que anaven al seu ritme, quan els vaig començar a avançar van pujar el ritme 30 km/h, i home, les seves motos tenen moltes virtuts, però velocitat... i en pujada que estàvem...

Com va dir un amic, el pitjor que ténen les marques de motos són els seus fans.

Resumint, que entre el que deia a la primera part i en aquesta, suposo que ja us imagineu per què no em trobareu mai en una famosa concentració que es fa a Formigal.