Primer vam planejar el viatge al Marroc, ens vam equipar per la ocasió, i de sobte ens va visitar -literalment- la oportunitat de comprar el nostre pis, i ens hi vam embarcar. Poc després vam comprar el bitllet, segellant -pensàvem- el viatge.
Fins aquí tenim la part més o menys previsible de l'aventura, tot i que ja ha tret el cap el pis que -ara ja ho puc dir- em va fer desistir de la idea d'aparèixer el dia del meu casament amb una moto nova.
A partir d'aquí es pot dir que si nosaltres vam sorprendre el món anunciant que ens casàvem, el Karma ha decidit sorprendre'ns en tot allò que se li posi a l'abast. Pràcticament alhora ens van arribar dues notícies totalment oposades: un casament i un càncer, tots dos molt propers. Algun dia us explicaré de quina manera aquestes notícies et canvien d'una manera molt diferent al que segurament us imagineu, però això serà un altre dia.
Poc després van venir més sorpreses derivades de la compra del pis, i posteriorment un anunci que ens va fer replantejar tota l'aventura. Arrel d'això va passar una cosa absolutament extraordinària. Un dia al voltant de les 6 del matí, vaig penjar una entrada que es deia "Insomni". Només va ser pública entre 3 i 4 hores i va provocar un allau de trucades, missatges i visites francament commovedor. D'aquí un temps tornaré a fer-la pública, per què és important per entendre algunes coses, però ara no és necessària.
Poc després vam posar a la venda l'equipament que teníem pel viatge, i en qüestió de minuts -literalment- ja s'havia venut tot a excepció del bitllet del ferri -aprofito per posar-hi l'enllaç, mai se sap-, tot a amics que ens ho han donat com a regal de noces, per què no ens n'haguéssim de desprendre.
Ahir mateix, va ser ahir?, no, abans d'ahir -crec- vaig decidir amb quina ruta sorprendre a la +Irene pel nostre viatge de noces, i vaig comprar les entrades per MotoGP per acabar-lo allà, aprofitant que és just una setmana després del casament. Aquella tarda volia fer les reserves -va anar d'un pèl-, però una trucada inesperada per quedar per un d'aquells dinars que acaben a quarts d'onze de la nit va canviar els plans. I mentrestant, a mitja Voll-Damm rebem una trucada que ens anuncia que ens havíen reservat unes nits d'hotel en un destí que -i ho dic de debó- tenia moltes ganes de visitar, però que no gosava.
De ben segur que no us podré mostrar fotografies de paisatges desèrtics a milers de kilòmetres, amb idiomes estranys, colors vistosos i costums pintoresques, ni ningú ens farà servir com a imatge publicitària, però creieu-me, aquesta aventura està sent molt més gran, molt més profunda, de totes les que he vist fins ara al voltant de les dues rodes.
I el que encara ens queda per davant, d'aventura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada