Autèntic i Postís - Part 3: Respecte

No fa massa començava la discusió sobre els que es podien considerar motoristes autèntics i tota la resta. Si primer vam parlar dels Miquelets i després del fenòmen fan, avui toca parlar de respecte.

El +Dani, qui em va ensenyar a anar en moto (per què sempre hi ha algú que t'ensenya i et dona consell al començar) em va dir que a la moto se li tenia que perdre la por, mai el respecte. Aquest és el punt del que es deriva tot el que diré avui.

Qui respecta la moto es respecta a sí mateix. Dit d'una altra manera: s'equipa. És un primer barem molt fàcil per distingir un motorista autèntic. No puc concebre agafar la moto sense dur la jaqueta, per molt que sigui a comprar el pa, ja no parlem dels que van amb una R en bermúdes i xancles (de fet, ja que vaig llençat, no concebo agafar la moto amb un casc jet que no pot impedir que et matis en un xoc frontal ja que no protegeix la cara), i de moment només parlo d'anar a comprar el pa, si volem fer corbes o una ruta calen botes, pantalons, jaqueta, guants i casc integral. En aquest cas sóc molt taxatiu. La seguretat no és negociable, i per tant aquest punt diferencia entre motoristes i gilipolles.

Amb això ja n'hem filtrat uns quants. De fet si viviu a Barcelona a més de la meitat, la majoria en escúters de 125. Jo personalment els tinc pànic. Llavors, ara què? Si respectar la moto és respectar-se un mateix, també és respectar els demés.

Quines subtils senyals ens diran si aquell tio perfectament equipat és un motorista autèntic? Abans que res sap diferenciar entre conduir i pilotar. La diferència és molt senzilla: en carretera es condueix, per pilotar estan els circuits. Amb això em refereixo a avançar amb seguretat, mai a l'entrada ni dins ni al sortir de la corba, amb prou distància, no traçar per un lloc sense saber si hi ha o no algú, i demés, ja veieu per on vaig.

Per altra banda hi ha el fet d'anar en grup. En aquest aspecte estic molt content de la gent amb la que sortim (us en parlava aquí), mai s'apreta ningú per què vagi més ràpid, fem parades per què la gent es pugui reagrupar, i sobretot, i tinc bons amics. Però m'estic desviant del tema.

I això és el que fa que sempre acabem en la discusió sobre els que saluden o no. Però si penso en una persona que viu la moto, la respecta a ells, a sí mateix i als altres motoristes em costa de creure que no saludi o s'aturi si veu algú en problemes.

I això és el que entenc quan un desconegut em fa una V quan ens creuem.