Si fa dos díes ja parlàvem d'una frase recurrent, avui li toca el pas a una altra, i aquesta sí he he reconèixer que jo també la he fet servir més d'un cop.
Aquest és el de "és la darrera vegada que faig això de solter". Gairebé com una advertència, com si digués "aprofita ara". Gairebé com aquell cartell que hi havia a Berlin.
La qüestió potser és: "què canvia?" La resposta ràpida és "no canvia res", però com la majoria de respostes ràpides és mentida.
"Tot" seria una resposta igualment ràpida però més encertada. Per què el que no és encertat és la pregunta en sí. Canviem-la per "Què ha canviat?" o potser "Què canviarà?" i ho tindrem resolt, per què tot canvia, poc a poc, amb moviments molt sovint subtils, potser imperceptibles, peró un dia t'adones que tot és diferent.
Casar-nos, doncs, no és fer un canvi en la meva vida o la de la +Irene. És reconèixer que les nostres vides han canviat i que volem continuar amb aquest canvi constant que provoquem l'un en l'altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada