Not a test

Avui per fi he tingut notícies de la feina. No oficials, és clar, per què tot i que el document sí que es podria dir que ho era, aquest no anava dirigit a mi. Es tracta d'una planificació del mes que ve.

Ho he de reconèixer. Tot i que ja havia estat avisat ja fa temps, encara mantenia l'esperança que les coses podríen canviar. Sobretot després d'aquests 15 díes de permís. Ja ho sé. Sóc un ingenu, què hi farem?

I mira que no és només que durant aquest temps al departament no s'hagi avançat. De fet ni tan sols s'han cobert els mínims diaris. De manera sistèmica, i se m'ha arribat a definir això com a "terreny guanyat". I pel que sembla aquest estàndar s'ha donat per bo. I això professionalment em subleva, però hi ha una cosa que em provoca amb més intensitat: indiferència, amb un toc de condescendència. Dit d'una manera més vulgar: m'és igual. No és el meu problema. Ja no.

Ah, si! El Test. De vegades em costa seguir un fil, ja em coneixeu. A la feina, quan queda una plaça vacant a la planificació aquesta es diu "Test". Per tant, la meva vacant seria "Test Bermúdez", si n'hi hagués. El cas és que no hi ha "Test". Per què la meva vacant ja té nom i cognoms, i no ho negaré, això m'ha entristit.

Per què el meu cap em va dir que em quedaria, i em va dir cóm. Per què no només no em quedaré, sinó que ha triat quí vindrà al darrere, i encara m'ha de dir res. No està obligat, i tant, però m'ho mereixo.

De vegades vol treure el cap el dubte de si la decisió ha estat seva o si ve de més amunt. M'és igual. De veritat. No m'interessa.

Em sap greu marxar per què és una feina que faig bé, per el luxe de treballar amb un dels meus millors amics, però una empresa, o un cap, que valora així la meva aportació... Em mereix a mi?