Potser podríem definir les expectatives com una versió realista de les esperances. Una projecció al futur de la nostra situació actual. Allò que cal esperar, i que s'ha de contraposar a les aspiracions i les necessitats de cada un.
Fa unes setmanes les meves expectatives laborals es van ensorrar. Perdó, no és cert. Fa unes setmanes vaig tenir prou elements de criteri per poder avaluar les meves expectatives laborals, i aquestes es troben estancades i enquistades en una situació que en el millor dels casos es mantindrà en el seu estat actual.
Abans de continuar he de tirar enrere, a la meva anterior feina. Allà sí tenia molt bones expectatives. Es va donar la excepcional situació de treballar amb un bon amic, amb el qual feiem un bon equip, fent una feina ben feta, que em motivava i amb força recorregut per davant. Malauradament no va poder ser, però avui veig que aquelles expectatives truncades esdevenen vitals a dia d'avui.
Simultàniament a la percepció de la meva actual projecció laboral vaig començar a enviar currículums a través de diferents webs, pecant d'orgull vaig decidir posar-hi el meu currículum complert, explicant tot el que he fet a les diferents feines que he tingut, inclosa la que feia abans de l'actual, i que de fet ha fet possible que demà tingui una entrevista de feina.
Gràcies un altre cop, ja saps qui ets, per oferir-me el que està sent la porta a unes noves expectatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada