dissabte, 12 de març del 2016

Canviar de vida

Primer que res he de dir que no era la meva intenció. Jo em pensava que ja ho feia prou bé, però sembla que no.



Els triglicèrids, tu, que es una cosa que sembla colesterol, però que no ho és, i que deu anar en grups de tres, el tinc pels núvols, a 232 de 150, i per si la xifra no en semblava prou elevada, en l'inforne mèdic me la posen en negreta, de color vermell i acompanyada d'un asterisc (*). I aquest, amics meus, és el primer signe de maldat. Quan un es troba el signe * busca instintivament la explicació al peu de pàgina o al final del document, però no, he rellegit l'informe de totes les maneres possibles i els molt malparits no han posat cap explicació! I això, senzillament, no es fa.

Total, que amb el dubte de si 232 suposen un imminent infart cerebral o unes possibles cagarrines me'n vaig a les recomanacions. Evidentment totes en vermell, no sigui que me les prengui a broma. Em diu que no passi llargues estones de peu (ara ja sé que els triglicèrids es maten si un seu, s'estira, o fa el gos en general), que faci meditació per evitar l'estrés (el que us deia), que camini entre 15 i 20 minuts al dia (això sí, a la feina camino molt) i que sigui a l'aire lliure (merda!), i després ja comença amb el que es pot i no es pot menjar.

Això mereix capítol a banda (em poso en situació: sortideta en moto, parem a esmorzar i ens demanen què volem), res de botifarres ni embotits en general (què? I què esmorzo? L'únic esmorzar vàlid amb la moto és botifarra amb seques, ou i bacon! D'acord, no ens posem nerviosos, un llomet a la planxa el puc demanar, l'entrepà de llom amb formatge és un clàssic, també), tot el que sigui integrable ha de ser integral (he de demanar un entrepà integral de llom amb formatge i esperar que em respectin com a persona humana?, d'acord, sense entrepà, un llomet amb formatge i unes patatones), res de fregits (...llom amb formatge i patates bullides?) i de làctics com a molt desnatats (a veure quí és el guapo que demana un llom amb formatge desnatat amb guarnició de patates bullides i unes llesques de pa integral mirant a la cara al cambrer), i evidentment res d'alcohol que multiplica els triglicèrids (d'acord, res de cervesa que hem de conduir, demanem una coca-cola), ni refrescos carbonatats (ni la zero? Una aigüeta amb gas) ni res que tingui gas o provoqui gasos (a la merda l'aigua amb gas!), i res de cafè, té o similars (traduït, quan sortim en moto i la gent vagi a esmorzar jo em quedaré vigilant les motos)

Després de trobar informació més creïble i de fer-me a la idea del meu nou status me'n vaig a comprar. He de dir que el meu drama és la llet. Ens estàvem plantejant si llogar una vaca, i ara em diuen que res, així que he comprat llet de soja, i sorprenentment no està malament, però clar, del 60 cèntims que pagava per litre ja se'n va als 95. L'altra opció era la desnatada amb Omega3, però... pagar 90 cèntims per un litre de llet aigualida i sense substància amb greix de sardina? De veritat que hi ha gent que ho fa? I ja no parlem de la llet d'arròs o la de civada (avena en castellà, oi que ja no us sembla tan bona?) doncs per aquestes la gent paga 1'40€!

I ho fan pels que pateixen de colesterol, per aquests sí que surt en Sobera a la tele dient que està molt preocupat i tens departaments d'investigació invertint milions d'euros mirant cóm baixar-lo de 200, i legions de publicistes conscienciant a la gent. I als que patim de trigliceridisme, què? On és la maquinària mediàtica per què em pugui demanar sense vergonya una botifarra de gall d'indi o un entrepà de pa integral amb llom i formatge desnatat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada