Avui el marcador diu que ens queden 88 dies... Tota una eternitat..
Perdó, abans de res dir que avui la que està aquí darrera és la Irene, sí, jo, la núvia!
Com ja us ha explicat en Xavi ho tenim tot força avançat.
Jo des de principis de desembre ja tinc encarregat el vestit (Del qual, tot i que soni raro, ja no m'enrecordo molt bé). Va anar molt ràpid, intens, una experiència bonica.
També tenim restaurant, fotógraf, invitacions enviades i tot el necessari per fer els detallets que donarem als nostres convidats, que tots ells els considerem la nostra familia, tot i que no portem la mateixa sang.
I jo em volia estrenar en aquest blog parlant dels convidats.
Tema "espinoso" depen de com t'ho facis. Nosaltres vam tenir clar des del minut zero que era la nostra celebració i que un dia tant important el voliem passar amb la nostra gran familia.
Quan agafes la llibreta i el boli penses en tots aquells que han viscut la nostra historia, que han gaudit, rigut, patit i si ha calgut, plorat amb nosaltres i per altra banda també recordes tots aquells que han sigut part important de la teva vida però que han desaparescut, poc a poc, sense donar-te compte deixen d'estar allà, ja no hi ha trucades, ni cafès...
I tot aixó per dir que totes i cadascuna de les persones que tenen la invitació a les seves mans (O està a punt d'arribar, que ja se sap que Correus no va molt fi) són imprescindibles , que volem de tot cor que hi siguin, per que al final, les coses que es fan per compromís mai surten bé...
PD: Que ja casi tenim les aliances!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada