Curses de veritat

Tothom que em conegui sabrà que m'agrada portar una mica la contrària. Buscar allò que no és corrent. Digueu-li cridar l'atenció, si voleu. Aquest passat cap de setmana hi va haver una cursa extraordinària, i no, no ha estat la cursa de +MotoGP, ha estat una més especial. les 24 Hores de Montmeló.

Què fa especial aquesta cursa? Tot. Ras i Curt.

La sortida tipus Le Mans (pilots a un costat de la pista, les motos a l'altre, i sortida corrent per arrencar-les i començar a girar) en la que, en els darrers segons, el temps s'atura.

Els competidors. Gent amateur competint i acabant una cursa de 24 hores. Poques coses em mereixen més respecte que tot aquest esforç acumulat durant l'any, entrenament, sacrifici, i finalment la cursa en sí. I aquest corren en la mateixa pista que els millors, en aquesta competició +Folch Endurance (finalment guanyador) i +Suzuki Català, que no teníen res que envejar a l'equip oficial de resistència de Honda.

Tot el que envolta aquesta cursa és màgic, anar-hi de nit (aquest any no ha pogut ser, però sempre que puc ho faig), poder passejar-se per darrere els box i barrejar-se i impregnar-se de tot allò.

Amb la +Irene Maicas Alcala és gairebé una tradició anar-hi, però aquest any hem pogut fer-ho amb el +antonio parreño i la +Asun Alonso, i ademés hem coincidit amb gent de la talla (i mai més ben dit) de +Dave Koper i la +Mireia Rodriguez.

Encara tinc al cap que algún dia hauré d'anar a una competició de resistència del mundial (probablement el Bol d'Or), però no crec que pugui superar l'encant d'aquestes 24 hores.