La +Marina va fer anys fa molt pocs díes, i la veritat és que potser va semblar que no li donava la importància que es mereix, no ho hem celebrat, i no crec que ho fem tots junts, per què en menys d'una setmana se'ns casa. La petita de la casa es casa! I per poc no és la primera dels 3 germans en fer-ho, i consti que quan ho vam decidir cap de les dues parelles coneixía les intencions dels altres, que ja us veig venir, malpensats.
El cas és que el casament ha fagocitat el seu aniversari, l'ha eclipsat, i és normal. Cada estiu farà anys, i els celebrarem tots, però només se'ns casarà un cop a la vida. Ves a saber, potser el pastís de noces té espelmes i tot! Serà tot un esdeveniment que recordarem tots durant força temps, no en tingueu cap dubte, però no serà l'únic.
Dilluns següent és La Operació. Com els casaments, han estat mesos de preparació, de químios, de moltes coses que ni sé ni m'imagino, però que tinc ben clar que no han estat fàcils.
I just després, el mateix dia que torni, serà l'aniversari de la +Irene. I com l'altre, no tinc clar que l'acabem celebrant com es mereix. I per si fos poc, uns díes després la meva mare també fa anys...
Ja ho vam dir al començar el viatge de noces. Aquests esdeveniments tan importants, tots ells es mereixen un temps al voltant per poder respirar, per què cada un es pugui apreciar en tota la seva intensitat, i ara mateix no ho tindran.
M'agradaria proposar una cosa. Quan hagi passat tot aquest terratrèmol d'esdeveniments simultanis, quan ja tothom estigui de tornada del viatge de noces, recuperats de les intervencions, i haguem assumit la nostra edat, hauríem de veure'ns tots i celebrar-ho tot junt. Un dinar només per veure'ns amb calma, havent paït tot el que ja haurà passat, ja sent conscients de tot, havent respirat. Capaços de mirar-nos a la cara i de dir-nos felicitats. Felicitats per tot. Us ho mereixeu. Ens ho mereixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada