Volar

Ahir la +Marina es va casar. Una altra gran, gran, GRAN aventura que comença, o millor dit que continua, per què la seva aventura amb el +Camilo ja fa temps que funciona.

Ella és gairebé 10 anys més jove que jo, que es diu ràpid, oi? gairebé som de generacions diferents, i no puc tenir aquella visió que ténen els germans més propers. No hem jugar junts de petits, ni compartit amistats, ni hem sortit de festa plegats. Sempre havia estat la petita de la casa per mi, i suposo que per això sempre he tingut aquella visió de germà molt gran.

Per què ho dic en passat? Ahir va ser un d'aquells dies en que s'evidencia cóm han canviat les coses. Ahir es va escenificar que ella ja sabia volar. Això mai passa de cop, és clar, feia temps que s'havia independitzat, s'havia muntat una vida amb ell, de fet no hi havia res abans d'ahir que no hi sigui avui. Però ahir es va fer oficial. Va obrir les ales davant de tothom i va arrencar el vol. Fins i tot us diré quan va ser, però ara no, que encara em deixaria coses per explicar.

La celebració va ser molt emotiva, i es notava que portaven molts mesos pensant i treballant en aquell dia per la quatitat de detalls que hi havia per tot arreu. Es podia palpar la cura amb la que havíen estat treballant per què el seu casament fos perfecte.

I ho va estar. Per què en tot el casament es podia veure la seva empremta. I ho van aconseguir. Els nostres dos casaments han estat tan diferents com diferents som nosaltres, i crec que no es pot dir res millor, cada un portava la seva empremta, tenia la seva pròpia personalitat. I va ser un plaer ser allà i poder veure cóm els seus amics i tota la família d'ell (present i absent) l'estimen. Va ser un orgull poder comprovar que ho tenia tot per ser feliç la resta de la seva vida.

Quan va ser, que va començar a volar? Quan van fer el primer ball el tercer cop (no pregunteu). Potser per què aquell cop era de debó, potser per veure cóm s'abraçaven i ballaven, però en aquell moment vaig veure que la petita de la casa ja no ho era, i no vaig poder (ni voler) evitar plorar com un nen (sort que era fosc i que ningù ho sabrà, només tothom que trobi això a internet).

Felicitats, +Marina, felicitats +Camilo. Sé que us anirà molt bé. Gaudiu del viatge que acabeu de començar.