Un bon nivell

La meva feina és conduir un buggy a l'aeroport. Fa poc es va introduir un segon buggy. El meu (buggy 1) entra en servei a les 0700 i acaba a les 2100, mentre que l'altre fa el cicle dues hores més tard, comença a les 0900 i acaba a les 2300 (hora local, és clar). I és així des del primer dia que va entrar en servei el buggy 2.



Avui quan he arribat he vist que, de tota la superfície que hi ha a l'aeroport (és a dir, molta) el meu company, després d'hores de reflexió i probablement mil proves, ha decidit que el millor lloc per aparcar el seu buggy és travessat darrere el meu, formant una T impecable i bloquejant el buggy 1. De fet ha aparcat a l'únic lloc on bloqueja el buggy 1. D'aquesta manera he rebut un incontestable recordatori de la realitat. "Aquest és el nivell".

És clar que parlem d'un lloc en què quan es va demanar el buggy 2 ningú va pensar que també seria elèctric com ho és el 1, i que per tant necessitaria carregar-se, de manera que no es va considerar oportú que tingués un cable per poder-se carregar (estem parlant del mateix cable que fa servir un ordinador, que pot costar entre 1 i 2 €). Així doncs tenim el buggy passant gana en dies alterns, per què només tenim cable per carregar-ne un. Aquest és el nivell.

Però em sento afortunat, perquè després dels meus anys d'esforços, per fi veig una recompensa. Vaig començar al juliol, i a l'agost ja se'm va oferir ser supervisor. Però calia trobar el moment, és clar. En aquests 8 mesos han contractat gent externa per fer de supervisor (que va estar dues setmanes de formació i que mai va portar la operativa), inclús s'ha posat algun agent a portar la operativa sense que se l'hagi format, fins i tot es va obrir una convocatòria formal per què tothom que volgués pogués presentar-se a diferents càrrecs i a la que evidentment em vaig presentar, i va anar bé, ja que a finals de febrer havia d'estar format per el càrrec, però a l'abril se'm comunica que (coses que passen) se n'havien oblidat. I ho entenc, no us penseu, a mi de vegades també se m'obliden coses, seria molt poc elegant queixar-se. No sé, seria com dir que hi ha un problema quan algú se li espatlla el cotxe i durant setmanes va a la feina en autobús per què no recorda que té un altre cotxe al garatge, ara em direu que no us ha passat mai.

A demés, m'han dit que sí o sí, aquesta de debó, a mitjans de mes seré supervisor (és a dir, en una setmana), i sí que és cert que en 8 mesos no s'ha trobat el moment, però estic convençut que dilluns (ai no que dilluns tinc festa), vull dir dimarts (tampoc treballo, vaja), és a dir, dimecres (també tinc festa, mira que és mala llet), entre dijous o divendres segur que sí, i si no doncs clar, haurem d'esperar, per què clar si quan em podrien formar jo no estic a l'empresa... Començo a pensar que el problema és que jo els hi ho poso complicat, pobres.

Però seria injust queixar-me. He tingut una trajectòria meteòrica. Vaig començar com a agent fent 8 hores al dia, i amb els dilluns i dijous de festa, se'm va proposar ser supervisor i vaig dir que sí. Al cap de poc em van passar al ZZ, que és un punt intermig entre un agent i un supervisor, se'm va fer una hora de formació per ser supervisor, i se'm va assignar el buggy. Llavors vaig estar a 8 hores i amb 6 dies de feina seguits de 3 de descans, cosa que va fer que el sou baixés una mica, però tenir més d'un dia de festa seguit és un luxe en aquesta casa. Se'm va tornar a proposar ser supervisor i vaig tornar a dir que sí. Al novembre, però, se'n va reduir la jornada a 7 hores al dia, però clar, 8 hores és un luxe, també, de manera que em vaig resignar a cobrar uns 300€ menys que quan vaig entrar. És va obrir la convocatòria de supervisor, i m'hi vaig presentar, i amb la tornada de la temporada alta és va afegir un nou buggy, però no es van augmentar les hores de treball, que el que tinc ja sembla que és un luxe. I la única certesa que tinc és que en 3 mesos em veuré al carrer, i si aquesta empresa en vol fer un favor potser em posaran en contacte amb la que neteja els avions, on de ben segur m'esperaria una carrera encara més meteòrica.

Venia d'una feina en què vaig ser molt productiu, vaig aprendre, vaig crear l'eina que encara avui es fa servir, vaig posar en marxa el departament i vàrem entre tots assumir més responsabilitats i feina. En el currículum parlo de programació de Macro, gestió d'estocs, atenció al treballador, gestió i resolució de les hores extres, coordinació amb altres departaments, coses avorrides d'aquestes. En aquesta en canvi em permetrà dir al meu currículum una cosa que sens dubte n'obrirà mil portes. Podré dir que hi he estat fent de puta mare amb un cotxet de golf.

I aquest és el nivell.