Ara o mai: Centre i Perifèria

Avui volia fer un altre escrit, parlant d'un altre tema, però he vist que encara no he parlat d'un aspecte molt important. Què motiva aquest moviment independentista?

És una conjunció de moltes coses, al meu parer, i provaré de agrupar-les per poder tenir una visió global i no barrejar naps i cols.

Inversió Social:

Un dels cants de protesta més recorrents a Catalunya és la manca d'inversió per part de l'Estat. Veiem-ho. Segons les dades provisionals del ministeri d'educació, cultura i esport veiem que el 2013 (darreres dades disponibles) d'un total de gairebé 42.411 Milions d'euros destinats en total a les administracions per 46.512.000 habitants, fent un promig de 911 € per persona. D'aquests 4.269 M € es destinen a Catalunya per 7.552.000 habitants, baixant aquest promig a 565 € per habitant, gairebé la meitat respecte al promig, per no provocar un debat entre Catalunya i una altra comunitat.

Si mirem la sanitat (segons l'informe del ministeri), la despesa va ser de 61.710 M €, fent 1326 € per habitant de mitja. En el territori català van ser 9.265 M €, cosa que ens deixa uns 1226 € per habitant, lleugerament per sota tot i que no de manera tan escandalosa com el cas anterior.

No m'ha estat possible trobar la despesa social pel que fa a assumptes com la llei de la dependència, etc, pel que no podré fer el comparatiu en aquest aspecte.

El cas del ferrocarril:

Una de les grans demandes en aquest aspecte és el Corredor Mediterrani, aprovat a la UE com a eix prioritari el 2011 (article), i que connectaria des del port d'Algecires, València, Tarragona, Barcelona, amb la Jonquera i la resta d'Europa. No cal dir que tots aquests territoris l'han reclamat constantment, i tot i tenir el vist-i-plau de la UE, els dos grans partits de l'Estat han estat lluitant per què la connexió es fes a través del Corredor Central, que la UE ha tornat a descartar (article). Ens trobem en què recentment Adif ha paralitzat durant dos anys les obres (article) licitades des de 2013. Això no només perjudica Catalunya sino també la resta de territoris connectats a aquest corredor, com ara València (article, article).

Paralel·lament Espanya s'ha convertit en el país amb més km de AVE per habitant a nivell mundial (article) i el segon del món en kilometratge, només per darrere de la Xina (enllaç). El Tribunal de Comptes ja va sentenciar que aquestes obres són insostenibles (article), fins arribar al punt que la Fedea afirma que no s'hauria d'haver constuït cap línia (article) i que tots els diners invertits no es recuperaran mai (article). Algunes d'elles tan desastroses com la línia Toledo - Albacete - Cuenca, que tenía 9 passatgers al dia (article).

Què motiva al govern espanyol a continuar amb una despesa tan exagerada, injustificada i irrecuperable i no fer el Corredor Mediterrani, que sí tindria sortida econòmica i ajudaria a projectar els ports i mercaderies espanyols a Europa?

Abans que res permeteu-me fer un incís històric. El 1848 es va obrir la primera línia ferroviaria a l'Estat (si no tenim en compte Cuba), la línia entre Barcelona i Mataró (enllaç). Aquests trens van ser pagats pels empresaris que volíen donar sortida als seus productes. A Madrid es va fer la línia de Madrid a Aranjuez (enllaç), que (potser casualment) unía la localització de dos palaus de la llavors reina Isabel II. A partir d'allà es va desfermar la febre ferroviària, que va dur el país a la ruïna (enllaç).

Transport per Carretera:

Segons l'informe del departament d'Economia i Empresa de novembre de 2012 Catalunya té 1335 km de víes d'alta capacitat, el 8'4% de l'Estat (sent un 16% de la població i un 6% de la superficie). 

703 km són de autovia gratuïta, un 5'4% de l'Estat, 328 d'aquests km són titularitat de la Generalitat, mentre que 370 són de l'Estat, i la resta de diputacions. La resta, 632 km són de peatge, un 21% del total i d'aquests l'Estat és titular de 463 km d'autopista de peatge, mentre que la Generalitat ho és de 169 km. És a dir, per cada 100 km que l'Estat ha construït de vía ràpida gratuïta a Catalunya, n'ha adjudicat 125 de peatge.

Cal afegir que les comunicacions amb altres territoris es torna deficient, sobretot quan parlem del litoral mediterrani, igualment important per carretera que pel trànsit ferroviari, en el qual no hi ha via ràpida cap a terres Valencianes. Fins i tot ens trobem amb que enlloc d'alliberar l'autopista AP-7, s'ha construït un tram d'autovia en paral·lel, fent un malbaratament d'infraestructures, diners i territori injustificable, sent de titularitat estatal tant la AP-7 (enllaç) com la A-7 (enllaç).

Tornem a trobar-nos amb un model de carreteres radial que (com ja hem vist que passa amb els trens) deixa de banda la funcionalitat i utilitat de les xarxes de transport i prioritza la radialitat com a concepte, i al meu entendre com a reflexe d'una idea d'Estat.

Altres:

També veiem que fa poc veiem que l'aeroport de Barcelona - El Prat era el que més beneficis aportava a Aena (article), 12 cops més que Madrid - Barajas, pero pel que es dedueix d'aquest article rep menys inversió (m'ha estat impossible trobar les dades), però fets com que a Barajas hi hagi comunicació directa a través de metro (enllaç) o el fet de tenir 4 terminals davant les 2 (una d'elles molt obsoleta) de Barcelona fa evident que en aquest aspecte encara hi ha classes.

Tenim un altre aspecte en la política de lliberar la gestió, però mai les infrastructures dels serveis, cosa que fa que per tot calgui aprovació del govern central, de manera que cap de les estacions o línies de tren, aeroports, ports o qualsevol altra infraestructura no tingui la llibertat per poder créixer i generar una veritable oferta variada, cosa que pot suposar un llast per què les perifèries poguem progressar com volem i sabem que podem. Llavors, per què seguir sent perifèria?