Un dels eixos sobre el que es fa girar el (per altra banda poc) debat sobre la independència de Catalunya és la seva viabilitat, sovint lligada a la relació amb Europa. És possible una Catalunya independent? dins d'Europa? I fora? Cóm?
Des de l'estat Espanyol es manté una rotunda negativa, no només a la permanença a la UE, així com es projecten unes catastròfiques conseqüències econòmiques, com es pot llegir en aquesta nota/informe que el Ministeri d'Afers Exteriors "Consecuéncias Económica de una hipotética independencia de Cataluña", on ja a la introducció especifica (i remarcant-ho en negreta "quedaría ipso facto fuera de la Unión Europea", i parla d'una pèrdua del 20% del PIB per Catalunya.
Per la seva banda la Generalitat va publicar l'informe "Viabilitat Fiscal i Financera d'una Catalunya Independent" en què detalla els comptes del possible estat català en el procés de secessió en els inicis del nou Estat. Mantenint les prestacions i la pressió fiscal l'informe parla d'un augment de presupost de 11.000 Milions d'euros, als quals s'hauria d'afegir d'actual dèficit fiscal que pateix Catalunya, i que se situa entre 8.500 M d'euros (segons el govern central, calculat amb un nou sistema que havia de demostrar que aquest no existia), i els 15.000 M d'euros (segons la Generalitat). Però aquest informe parla dels pressupostos del futurible estat.
No he pogut trobar un informe partidista que repliqui el de l'estat espanyol, així que em veig obligat a saltar als informes internacionals, més objectius, ja que no els redacta cap actor polític del procés. Morgan Stanley va publicar un informe en què afirmava que una Catalunya independent seria un 4% més rica que a l'actualitat. Per altra banda el Deutsche Bank també va publicar un informe en què deia que una Catalunya independent seria més próspera que a Espanya.
De tota la informació que he trobat m'ha semblat especialment interessant la publicació de Foro de Foros "¿Es viable una Catalunya independiente?". Que, si bé recull l'informe de l'Estat, les previsions que fa són de prosperitat per l'Estat Català.
Què fa que els números del govern central siguin tan allunyats de la resta? La seva previsió es basa en la no pertanyença a la Unió Europea i l'absència de pactes amb Europa. És això possible?
Entenguem abans que res la posició de la Unió Europea. Catalunya forma part d'un dels estats membres de la UE. Seria absolutament il·lògic que es posicionés en contra d'Espanya. Per una banda hem de tenir en compte que si Catalunya s'independitza Espanya es converteix en un estat més empobrit, cosa que generaria un greu problema a la UE, ja que inevitablement necessitaria el seu rescat. Per altra banda la majoria absoluta del PP fa que a la Troika li sigui molt útil la situació política d'Espanya ja que aporta la estabilitat gubernamental per aplicar les seves polítiques que sense aquesta majoria no li seria possible donat el rebuig social que generen. Per tant (i ara entrem a les opinions personals) la negativa a acceptar Catalunya és un pagament al PP, que podria repetir majoria absoluta gràcies precisament al seu enrocament amb l'afer català.
Irònicament el primer punt és el que juga a favor de Catalunya. Però abans de res hem de deixar clar que la independència de Catalunya només tindrà lloc quan no hi hagi altra sortida. Ningú ens ajudarà. Però diguem que s'ha aconseguit la independència, Europa de sobte es troba amb un estat que ha perdut prop del 20% del PIB, el 6è port més important l'Europa, el aeroport més important de l'estat, i que Catalunya, que es convertiria en un contribuent net, pica a la porta.
Per començar no hi ha cap estatut de la UE que contempli la secessió d'un estat membre, de manera que és una qüestió que Europa haurà de decidir en el seu moment, no hi ha legislació a la que agafar-se. Precisament el nou status d'Espanya a la UE faria possible que es veiés obligada a acceptar l'entrada de Catalunya i no vetar-la com a condició per rebre les ajudes que necessitaria.
I si no ho fa? Gràcies al Tractat de Lisboa la UE pot firmar un acord amb Catalunya sense que cap estat membre pugui presentar-hi veto, inclòs el lliure comerç. Això seria una sol·lució per al govern central, que mantindria la seva posició, però no tant per Europa, que perdria un contribuent molt necessari al sud d'Europa, tot i que en l'acord es pot pactar alguna clàusula que ho sol·lucioni.
I si no hi ha acord? Considero que és l'escenari més improbable (de fet només l'estat espanyol manté aquest escenari com a possible com a part de la seva política), però això faria que Catalunya pogués acunyar moneda pròpia, cosa que permetria devaluar-la, fent pujar la inflació, cert, però alhora afavorint el comerç intern i les exportacions, i que ens permetria convertir-nos en una gran porta d'entrada a Europa per les mercaderies extracomuntàries i convertint-nos en un destí més atractiu per al turisme. Però és l'escenari que menys interessa a Europa i a Catalunya.
Catalunya és viable, i la seva col·laboració (si no integració) amb Europa esdevé l'escenari més plausible. És cert que no hi ha res garantit en aquest aspecte, com tampoc en sentit contrari, per molt que se'ns insisteixi. De fet ja hem vist que la no col·laboració amb Europa (a través del tractat de Lisboa) és una situació en la que Espanya no pot influir, i que és la que més interessaria a totes les parts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada