Un mantra que es repetiex molt sovint quan es parla d'independència és dir que tot el moviment independentitsta és fruit de la manipulació dels catalans perpetrada per Convergència i Unió (sovint es personifica en Mas) per tapar la seva corrupció.
El primer que he de dir és que afirmar que l'adversari (donat que en la qüestió de la independència només hi ha Sí i No) està manipulat és menysprear la seva posició i la seva capacitat de raonament i de decisió pròpies. Hi ha un motiu per el qual té sentit afirmar que existeix tal manipulació. Amb aquest argument s'evita entrar en matèria i discutir el fons de la qüestió, que és la mateixa estratègia que utilitzen els partits polítics i els mitjans unionistes (permeteu-me posar-li aquesta etiqueta), quan s'escuden en la legalitat (espero poder-ho tractar més endavant).
Però no fugim d'estudi. El centre d'aquesta idea és la Corrupció. En majúscula. És sense cap dubte un dels principals problemes d'Espanya (Catalunya inclosa, no volguem fer lectures parcials) i que s'utilitza amb una banalitat insultant, sobretot en campanya electoral.
Mostres d'aquesta impunitat amb la què s'utilitza la Corrupció (certa o no) les tenim força sovint. El passat 19/11/2012 (6 díes abans de les eleccions a la Generalitat del 26/11) el diari El Mundo va publicar un article amb un pressupmte informe de la UDEF que demostrava la corrupció de Mas i Convergència i Unió. El 5/12/2012 El País publicava que la UDEF negava l'autoria d'aquell informe i l'invalidava. El 27/10/14 El Mundo un altre cop publicava que +Xavier Trias tenia comptes a Suïssa, i que estava sent investigat, més endavant el mateix ministre Fernandez Díaz se'n va fer ressó, i que després es va demostrar un cop més fals, moment en el qual el ministre es va negar a demanar disculpes. Tots això ha passat en díes previs a eleccions a Catalunya, i en aquests dos casos amb informació falsa.
Un altre cas de l'ús partidista i polititzat de la corrupció és el famós cas La Camarga, en què Alícia Sanchez-Camacho es va entrevistar amb una ex-parella del fill de Jordi Pujol el passat 07/07/2010. Pressumptament va ser informada d'uns delictes fiscals, però tot i conèixer-los i en contra de l'obligació de tot ciutadà de denunciar un delicte, no va sortir a la llum fins que el 25/07/2014 (passats 4 anys) Jordi Pujol va confessar tenir diners a l'estranger, mesos abans de la consulta del 9-N, precipitant-ne (i això és una opinió personal) la descoberta.
La corrupció és un problema molt greu, arrelat a la política i a tots els estaments de poder, que implica (pressumptament, ja que encara no s'ha jutjat) des de regidors d'ajuntaments al mateix president del govern +Mariano Rajoy, segons afirma Luis Bárcenas en la seva confessa comptabilitat B del Partit Popular, o la família reial. Hem vist casos en tots els aspectes de la vida pública i pràcticament en tots els partits. Fins i tot quan es legisla el finançament dels partits, es deixa fora les fundacions vinculades a aquests, de manera que les donacions que la llei impedeix es poden fer si aquestes passen per les fundacions.
Condemno de la forma més rotunda la corrupció en tots els seus aspectes i escales (i això inclou aquell que fa la trampa per pagar menys impostos i que socialment és premiat, aquest és el primer estadi que no podem permetre), i precisament per la seva gravetat no podem consentir que s'utilitzi com a projectil electoral, i menys encara alimentar-ho.
Afirmar que l'independentisme és una cortina de fum per tapar la corrupció és un plantejament equivocat, que barreja (de forma intencionada o no) la repulsa visceral a la corrupció amb l'independentisme.
No siguem ingenus. Ser independents no vol dir quedar lliures de corrupció, de la mateixa manera que quedar-nos a Espanya no ens dona cap indici de què aquesta situació millori.
La lluita contra la corrupció i la cerca d'un futur millor a través d'un estat propi no interfereixen l'una en l'altra, ni molt menys són incompatibles.
Però sí que és cert que la independència ens dona una oportunitat. Podrem fer-ho tot nou. Una nova constitució, un nou estament jurídic, un nou començament per donar sol·lució als nostres problemes.
I no en càpiga cap dubte, la independència en cap cas serà un paraigües per la corrupció. Un país que sigui capaç de tirar endavant un projecte de tanta magnitud com el procés sobiranista serà capaç de lluitar contra la corrupció amb el mateix èmfasi, per què si volem la independència és per construir un país millor. En tots els aspectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada