Ara o mai: Les tres víes: Submissió, la Via Morta o Independència

Diumenge són probablement les eleccions més importants que hi ha hagut a Catalunya des de l'inici de la democràcia. Tot i que es presenten com a eleccions ordinàries al Parlament, ningú dubta del seu caràcter plebiscitari (quasi refrendant) de les mateixes. Per exemple, fa uns dies se'm va preguntar "votaràs si o no?" no importa la formació. El que importa és quina opció de país es vota. Provaré d'explicar què és el que cada formació defén com a país.

Unionisme: Submissió

Aquesta posició és la dels partits obertament unionistes. Utilitzo la paraula submissió per què no entren en el debat de l'evident problema polític, sinó que només diuen que Catalunya s'ha de sotmetre a la legalitat espanyola, que entenen de forma selectiva.

Es presenten com el garant de la unitat d'Espanya i del compliment de la llei, bombardejant el debat sobiranista amb amenaces que una rera l'altra queden desmentides. Fa poc el mateix +Mariano Rajoy ens va deixar clar que la independència de Catalunya no ens convertiria en ciutadans no europeus (vídeo), desmentint una de les seves grans amenaces (enllaç). També va admetre que Espanya pagaria les pensions que li corresponen en una Catalunya independent, ja que és una obligació de l'estat espanyol cap als que hi han treballat (vídeo), evidenciant a la mateixa entrevista que Espanya necessitarà una sortida pactada.

Fins i tot s'ha descobert que la resposta oficial de Junkers que Margallo esgrimia davant Junqueras al recentcara a cara de 8tv estava manipulada (enllaç), ja que la real només deia que al UE no podia opinar sobre els processos interns dels seus països membres, portant la estratègia de la mentida (ja en parlavem aquí) no només als mitjans de comunicació sino ja directament al govern i implicant estaments oficials externs. En la mateixa línia tenim l'amenaça de sortida de la banca (comentada aquí) que posteriorment el BBVA desmentia (enllaç), la del "corralito", també desmentida (enllaç).

Formen aquest bloc el Partit Popular i Ciutadans.

La tercera via: La via morta.

Aquesta és la estrategia dels que asseguren voler una solució pactada amb l'Estat Espanyol. Al meu parer això no és més que un intent de passar aquestes eleccions amb el resultat menys desfavorable possible de cara a les imminents eleccions espanyoles. La qüestió és ser el bo de la pel·lícula aquí per què ja saben que n'hi ha que ja faran de dolents i impediran qualsevol pacte.

L'exemple més recent i emblemàtic és l'Estatut d'Autonomia, aprovat per les Corts Generals, i cóm aquest ha estat convenientment anul·lat des delTribunal Constitucional, o obertament incomplert en aspectes com la disposició addicional tercera.

La principal promesa d'aquest bloc és la reforma consitucional. Per què aquesta sigui possible cal que 3/5 del Congrés dels diputats i del Senat estiguin d'acord en dita reforma (no en el fet de reformar, sinó en el text reformat), i que no té per què ser refrendat si no ho demana un 10% dels diputats. La darrera reforma va ser la que va introduir el concepte "Estabilitat pressupostària", que converteix en deute públic en sobirà (l'Estat garanteix amb els seus ben presents i futurs el seu pagament) suportada per PP i PSOE, que al sumar més del 90% dels diputats la van poder fer sense tenir en compte altres formacions ni la població.

A aquestes alçades parlar de pactes amb una Espanya que ens diu per activa i per passiva que no vol pactar em sembla personalment il·lús en el millor dels casos (Iniciativa per Catalunya) o obertament insultant en la resta (PSC-PSOE, Catalunya sí que es pot i Unió).

No cal dir que a efectes pràctics, en el "SI o NO", tots aquests vots seran comptats com a NO sense matissos.

Independència:

Defenen que a aquestes alçades no hi ha solució dins aquesta Espanya. Vull recalcar el terme aquesta Espanya, per què és la concepció actual, cada cop més centralitzadora, antisocial, de connivència amb la corrupció, de manipulació del Tribunal Constitucional, de crear conflictes socials com el de la immersió lingüística -tot i demostrar-se que els alumnes catalans amb immersió lingüística ténen millor coneixement de la llengua castellana que la mitja de l'Estat (enllaç)- , etc. No es trata d'un debat només identitari, sinó d'una reforma global, de crear un nou estat per poder-ho fer tot nou.

Per això s'ha creat una candidatura aglutinant  (Junts pel Sí) de vàries forces polítiques (Convergència, Esquerra Republicana) com socials (Òmnuim Cultural, ANC), mentre que La CUP també es posiciona a favor de la independència, però des de les seves pròpies files.

La Elecció

Digueu-me si voleu que sóc simple. Però aquest 27 (demà passat) només hi haurà una pregunta. Volem un país nou? Volem un país diferent? Volem un país propi? I les butlletes, només ténen una resposta, SÍ o NO.

Ens ho jugarem el tot pel tot. Que ningú decideixi per nosaltres, votem per què la nostra veu compti i sumi. Pensem bé què votem, no ens deixem portar, siguem vosaltres els que decidim per on aniran les coses, i que els polítics ens segueixin. No pensem en partits, pensem en país. Ens hi juguem el nostre futur. Com a persones, com a societat i com a país. I per això tots sóm importants.

Fem-nos sentir. Aquestes eleccions seran històriques. Estiguem a l'alçada.