Els resultats
- Junts Pel Sí: 62 escons, 1.616.962 vots (39'57%).
- Ciutadans: 25 escons, 732.147 vots (17'91%).
- PSC: 16 escons, 520.022 vots (12'72%).
- Catalunya Sí que Es Pot: 11 escons, 364.823 vots (8'93%).
- Partit Popular: 11 escons, 347.358 vots (8'50%).
- La CUP: 10 escons, 335.520 vots (8'21%).
Donada la polaritat dels comicis podríem separar en els blocs independentistes (Junts pel Sí + La CUP), unionistes (PP + C's + PSC), i la tercera vía (CatSíQueEsPot).
- Independentisme: 72 escons, 1.952.482 vots (47'78%).
- Unionisme: 52 escons, 1.599.527 vots (39'13%).
- Tercera Via: 11 escons, 364.823 vots (8'93%).
Les interpretacions
Com ja comentava en aquesta entrada, tant el PP com Ciutandans (i els seus mitjans afins) compten els vots i escons de la tercera vía (que jo anomeno via morta), sota les llistes de Catalunya Sí que es pot i altres partits sense representació com a propis, per vendre la majoria independentista com una derrota.
En roda de premsa, +Mariano Rajoy Brey porta aquesta estratègia un pas més enllà i afirma sense por que menys de 4 de cada 10 catalans dónen suport a la independència. Això suposa una doble trampa. La primera és que a les eleccions es decideixen escons, i és amb el recompte d'aquests quan una formació esdevé guanyadora. El president evita referir-se a ells. La segona és que fa la proporció de vots independentistes no respecte al total de vots, sino al total de gent que podria anar a votar. Si bé la xifra no és falsa, hi ha un esviaix intencionat al no aclarir per una banda que no parla dels vots realitzats sino dels possibles, i per una altra banda a l'apropiar-se no només dels vots que no es defineixen en un bloc en concret sino també dels vots no realitzats. Cal afegir que prop de 200.000 persones residents a l'estranger no han pogut votat, i aquestes es presumeixen més partidaries del bloc independentista.
Donem doncs, la informació complerta:
El total de gent amb dret a vot són 5.396.313. A partir d'aquí:
Junts pel Sí: 1.616.962 vots = 29'96%
Ciutadans: 732.147 vots = 13'56%
PSC: 520.022 vots = 9'64%
CAT sí que es pot: 364.823 vots = 6'76%
PP: 347.358 vots = 6'43%
CUP: 335.520 vots = 6'22%
Per blocs:
SI (JxS + CUP): 1.952.482 vots = 36'18%
NO (PP + C's + PSC): 1.599.527 vots = 29'64%
Sense definir (CAT...): 364.823 vots = 6'76%
No participen: 1.479.481 vots = 27'42%
Veiem doncs, que segons aquesta llògica, els independentistes no arriben al 40%, però els unionistes es queden per sota del 30%. De fet, el gruix de gent que no s'ha definit, sigui per què han votat formacions "no alineades" o sense representació o per què no han votat, son més dels que volen seguir amb l'estat espanyol.
Rajoy, però, omet aquesta informació donant a entendre que hi ha un 60% de suport a l'unionisme, duplicant el seu suport real.
La premsa internacional, per sort i com desgraciadament ja és costum, ho veu d'una altra manera. Segons tots els titulars, el resultat d'aquests comicis obliga a Espanya a plantejar una negociació amb una Catalunya manifestament descontenta amb l'Estat.
Ara, per dir-ho ràpidament, s'ha de fer tot.
En breu s'haurà de nomenar un president de la Generalitat, en un joc d'equilibris molt delicat, ja que la campanya s'ha centrat per part de gairebé totes les forces polítiques en el descrèdit a Artur Mas, presidenciable de Junts Pel Sí. En aquest moment serà necessari que aconsegueixi el suport de la CUP i eventualment de CAT sí que es pot. A favor hi ha el fet que com que la campanya s'ha centrat tant en una persona sembla fàcil que Mas pugui deixar el lloc de president i així eliminar (en principi) la trava més important en aquest aspecte.
El segon punt serà engegar el procés al que es va comprometre el bloc independentista. Aquesta part serà especialment dura. Comparem amb l'oposició frontal tant de Ciutadans com del PP, que competiran per ser el partit que presenti més mà dura contra l'independentisme català de cara a les imminents eleccions estatals. Donat que aquest és un punt que irrefutablement fa guanyar vots a l'estat, podem esperar que a aquesta competició s'apuntin la resta de formacions estatals.
Hi ha el dubte de si Junts pel Sí es presentarà a les eleccions estatals. Personalment opino que ho haurien de fer, i de fet seria molt il·lògic que unes formacions que s'uneixen per tirar endavant un procés a Catalunya no seguíssin unides per defendre'l a les corts generals de Madrid. Per altra banda existeix la possibilitat, encara que remota, que els escons aconseguits es poguessin trobar en posició de negociar al poder decantar la balança PP + C's o PSOE + Podemos a favor d'aquests últims, que es trobarien davant la possibilitat (moralment parlaria d'obligació, tot i la meva absoluta desconfiança en el compliment de les promeses de campanya) de complir amb el que ambdues formacions prometien aquests dies. És a dir, una negociació, probablement un referèndum que seria reconegut internacionalment per l'estat espanyol.
Després de les eleccions, en l'escenari que els partits independentistes no tinguin opció de negociar, el més probable és que ens trobem amb una escalada d'hostilitats. El permanent recurs al Tribunal Constitucional, la amenaça vigent de inhabilitar el president electe de la Generalitat, potser alguna altra querella criminal com la que ja pesa contra Mas per convocar la consulta del 9N, entre altres.
Una cosa sí és clara. Les coses no poden seguir igual. Però res no passarà si no ho fem nosaltres. Hem començat un camí que fa poc temps semblava impensable, demostrem fins on podem arribar.
En roda de premsa, +Mariano Rajoy Brey porta aquesta estratègia un pas més enllà i afirma sense por que menys de 4 de cada 10 catalans dónen suport a la independència. Això suposa una doble trampa. La primera és que a les eleccions es decideixen escons, i és amb el recompte d'aquests quan una formació esdevé guanyadora. El president evita referir-se a ells. La segona és que fa la proporció de vots independentistes no respecte al total de vots, sino al total de gent que podria anar a votar. Si bé la xifra no és falsa, hi ha un esviaix intencionat al no aclarir per una banda que no parla dels vots realitzats sino dels possibles, i per una altra banda a l'apropiar-se no només dels vots que no es defineixen en un bloc en concret sino també dels vots no realitzats. Cal afegir que prop de 200.000 persones residents a l'estranger no han pogut votat, i aquestes es presumeixen més partidaries del bloc independentista.
Donem doncs, la informació complerta:
El total de gent amb dret a vot són 5.396.313. A partir d'aquí:
Junts pel Sí: 1.616.962 vots = 29'96%
Ciutadans: 732.147 vots = 13'56%
PSC: 520.022 vots = 9'64%
CAT sí que es pot: 364.823 vots = 6'76%
PP: 347.358 vots = 6'43%
CUP: 335.520 vots = 6'22%
Per blocs:
SI (JxS + CUP): 1.952.482 vots = 36'18%
NO (PP + C's + PSC): 1.599.527 vots = 29'64%
Sense definir (CAT...): 364.823 vots = 6'76%
No participen: 1.479.481 vots = 27'42%
Veiem doncs, que segons aquesta llògica, els independentistes no arriben al 40%, però els unionistes es queden per sota del 30%. De fet, el gruix de gent que no s'ha definit, sigui per què han votat formacions "no alineades" o sense representació o per què no han votat, son més dels que volen seguir amb l'estat espanyol.
Rajoy, però, omet aquesta informació donant a entendre que hi ha un 60% de suport a l'unionisme, duplicant el seu suport real.
La premsa internacional, per sort i com desgraciadament ja és costum, ho veu d'una altra manera. Segons tots els titulars, el resultat d'aquests comicis obliga a Espanya a plantejar una negociació amb una Catalunya manifestament descontenta amb l'Estat.
I ara què?
Ara, per dir-ho ràpidament, s'ha de fer tot.
En breu s'haurà de nomenar un president de la Generalitat, en un joc d'equilibris molt delicat, ja que la campanya s'ha centrat per part de gairebé totes les forces polítiques en el descrèdit a Artur Mas, presidenciable de Junts Pel Sí. En aquest moment serà necessari que aconsegueixi el suport de la CUP i eventualment de CAT sí que es pot. A favor hi ha el fet que com que la campanya s'ha centrat tant en una persona sembla fàcil que Mas pugui deixar el lloc de president i així eliminar (en principi) la trava més important en aquest aspecte.
El segon punt serà engegar el procés al que es va comprometre el bloc independentista. Aquesta part serà especialment dura. Comparem amb l'oposició frontal tant de Ciutadans com del PP, que competiran per ser el partit que presenti més mà dura contra l'independentisme català de cara a les imminents eleccions estatals. Donat que aquest és un punt que irrefutablement fa guanyar vots a l'estat, podem esperar que a aquesta competició s'apuntin la resta de formacions estatals.
Hi ha el dubte de si Junts pel Sí es presentarà a les eleccions estatals. Personalment opino que ho haurien de fer, i de fet seria molt il·lògic que unes formacions que s'uneixen per tirar endavant un procés a Catalunya no seguíssin unides per defendre'l a les corts generals de Madrid. Per altra banda existeix la possibilitat, encara que remota, que els escons aconseguits es poguessin trobar en posició de negociar al poder decantar la balança PP + C's o PSOE + Podemos a favor d'aquests últims, que es trobarien davant la possibilitat (moralment parlaria d'obligació, tot i la meva absoluta desconfiança en el compliment de les promeses de campanya) de complir amb el que ambdues formacions prometien aquests dies. És a dir, una negociació, probablement un referèndum que seria reconegut internacionalment per l'estat espanyol.
Després de les eleccions, en l'escenari que els partits independentistes no tinguin opció de negociar, el més probable és que ens trobem amb una escalada d'hostilitats. El permanent recurs al Tribunal Constitucional, la amenaça vigent de inhabilitar el president electe de la Generalitat, potser alguna altra querella criminal com la que ja pesa contra Mas per convocar la consulta del 9N, entre altres.
Una cosa sí és clara. Les coses no poden seguir igual. Però res no passarà si no ho fem nosaltres. Hem començat un camí que fa poc temps semblava impensable, demostrem fins on podem arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada