Les grans conquestes es guanyen trinxera a trinxera. Demà sortim a la conquesta de la trinxera que trencaria les files del nostre oponent. La que podria començar la nostra gran conquesta. Demà sortiré al matí i correré tant com em permetin els meus peus cap a la trinxera que tenim davant. I ho faré duent la bandera d'aquells que s'han movilitzat any rere any mentre jo em quedava a casa.
Aquesta nit, però, he de dormir a la nostra, i m'envaeixen diferents sentiments.
Impaciència. Per què demà farem història.
Orgull. Per què sé que busco un futur millor, també per els que no volen que hi arribi.
Valentia. Per què no m'espanta el que puguin fer per impedir-m'ho.
I por. Per si quan arribi el vespre i miri al meus costats no en som prous.
Per això avui escric això. Per què els que demà sortiu a conquerir la trinxera sapigueu que seré al vostre costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada